LA VIDA ES BELLA

PERSONATGES:

Guido- és el pare de la família, un Itàlia descendent de jueus. Aquest personatge demostra ser una gran persona, quan per salvar la vida del seu fill inventa un joc per ajudar-lo a sobreviure al camp nazi, demostrant que el seu positivisme arriba a salvar vides i que si no deixes de lluitar pots aconseguir grans coses.

L’oncle de Guido- també surt en tota la pel·lícula, sent sempre un bon acompanyant per a Guido, demostra ser un home fort també, lluitant per sobreviure al camp nazi.

El fill de Guido- és un nen amb una gran imaginació, que es pren en serio el joc que el salvarà la vida. Té força de voluntat i malgrat que la situació es complica, segueix demostrant la seva valentia.

RESUM DE LA PEL·LÍCULA:

Guido, un home Italià descendent de jueus, en l’ambient després de la guerra i el poder feixista. Guido s’enamorà de Dora, la ex parella d’un oficial feixista, amb el que tenen un fill, anomenat Josué.

La bona vida els dura poc, ja que Guido, Josué i els seu oncle són deportats a un camp nazi. I la mare, al no voler deixar-los sols, decideix pujar amb ells al tren que du al camp de concentració.

Però el pare idea un bon pla, que consisteix en fer-li creure a Josué que tot això es tracta d’un joc, i tan sols guanyarà si aconsegueix no ser vist pels guàrdies alemanys. El truc per fer-li creure el joc era que el que guanya 1000 punts, guanyarà un tanc blindat i podrà anar-se’n d’allà. El mètode era no estar amb la mare i no demanar menjar.

Quan finalitza la guerra i els jueus aconsegueixen anar-se’n Guido va cercar la seva Muller, però un soldat el troba i el mata. Al dia següent, Josué que havia estat amagat esperant al pare, decideix sortir, i es recollit per un tanc dels Estats Units, pensant que és el seu premi i així troba a la mare.

DIRECTOR:

Roberto Benigni- va néixer el 27 d’octubre de 1952, a Castiglion Fiorentino, Toscana, Itàlia, i és guanyador d' un Oscar al millor actor l' any 1998, on va fer de protagonista i director a la pel·lícula, “La vida és bella”. És un actor i director Itàlia de cinema i televisió. És considerat com el millor actor còmic italià dels anys noranta.

Va aparèixer en diverses produccions italianes com “El monstre” o “Johnny Palillo”, normalment casi totes escrites, dirigides i protagonitzades per ell.

La seva dona Nicoletta Braschi sol acompanyar-lo en quasi tots els seus films, que li han donat una gran fama a Itàlia, han treballat en 8 pel·lícules diferents.

Benigni és conegut sobretot per “La vida és bella” filmada a Cortona, que narra la història d' un home que tracta de protegir el seu fill durant el seu internament en un camp de concentració nazi.  La pel·lícula va obtenir l'Oscar al millor actor, a la millor pel·lícula estrangera i l' Oscar a la millor banda sonora.

FILMOGRAFIA:

1977- Berlinguer, te quiero, on va fer d’actor.

1979- Busco asilo, on va participar com actor.

           La luna, Giuseppe Bertolucci, va d’actor.

1985- Non ci resta che piangere, va participar tant d’actor com director del film.

1986- Bajo el peso de la ley, va participar en el film com d'actor.

1988- Soy el pequeño diablo, va fer d'actor, director i guionista de la pel·lícula.

1989- La voz de la luna, fent d'actor.

1991- Johnny Palillo, participà tant com de director com d'actor.

1991- Night on Earth, particiant com actor.

1993- El hijo de la pantera rosa, participa d'actor al film.

1994- El monstruo, va fer d'actor i de director.

1997- La vida es bella, on participa d'actor, guionista i director, els la pel·lícula elegida per nosaltres.

1999- Astérix y Obélix contra César, partipà d'actor.

2002- Pinocho, on va fer d'actor i director.

2004- Coffee and cigarettes, va fer d'actor.

2005- El tigre y la nieve, va fer la funció d'actor, director i guionista.

2012- Bob Decameron, participant d'actor.

PERÍODE QUE TRACTA EL FILM:

El període que tracta aquest film, és l'època quan acaba l'entre guerres i comença la Segona Guerra Mundial, on va haver una gran repressió pels nazis.

Els nazis, eren alemanys que estaven en contra dels jueus, pel simple fet de pensar diferent que ells. El pla dels nazis, era acabar amb tota la població jueva, el mitjans que utilitzaven per acabar amb ells, eren els camps de concentració.

DOS FRAGMENTS INTERESANTS DEL FILM:

Un dels fragments que més interessant ens ha semblat del film, és el final de la pel·lícula. On el nen, després d'esperar que el seu pare tornes a buscar-lo, uns americans el troben i el pugen a un tanc. En aquell moment el nen es sent victoriós, perquè pensa que ha aconseguit superar el joc i ja té el tanc que tant desitjava aconseguir. Ens sembla el moment més emotiu del film, perquè és allà on es demostra que totes les situacions de la vida, es poden veure de manera positiva, que si et proposes algun repte, ho pots aconseguir. I sobretot, has d'aprendre a ser positiu, perquè fins les pitjors situacions, tenen alguna cosa bona que mostrar-nos.

Un altre fragment de la pel·lícula, que també ens ha cridat l'atenció, és quan la dona de Guido, que no és jueva, al veure que se'n duen la seva família, podria dir-se que l'únic que té, decideix anar-se'n amb ells al camp de concentració. En aquest fragment, es demostra que a vegades, la família, és el més valuós i important que una persona pot tenir. Per a Dora, la seva salut i benestar és secundari al veure que perdrà el que més l'importa. Això que ella, al no ser jueva, haurà de patir innecessàriament, per aconseguir estar amb la seva família, i sobreviure.

ASSUMPTES DESENVOLUPATS EN EL FILM:

El tema principal del film és l’exterminació de jueus en un camp de concentració.

En els camps de concentració, es duia la població jueva, on se'ls retenia i obligava a viure en situacions precàries, tant d'higiene com d'alimentació. I a més a més, se'ls obligava a treballar en unes condicions sobre humanes.

Els jueus que no morien per salut, els duien a les càmeres de gas, on se'ls feia pensa que anaven a la dutxa i els asfixiaven. Després, se'ls cremava en uns forns especials per humans.

BIAIX IDEOLÒGIC O RESULTA IMPARCIAL:

A nosaltres ens sembla que aquest film està més de la part del jueus que dels nazis, perquè defèn els jueus, i sobretot perquè tota la trama de la pel·lícula va sobre com una família de jueus aconsegueixen fugir de la repressió dels nazis i sobreviure, posant-los com essers malvats, mentre que els jueus surten com els bons de la pel·lícula.

Es podria dir que des del punt de vista dels alemanys, són els alemanys els bons i estan de la seva part, mentre que, per Europa, els cruels varen ser els Alemanys, que només per tenir diferents creences que ells, els obligaven a treballar a camps de concentració, on era un camí directa a la mort.

PEL·LÍCULES DE SEMBLANT TEMÀTICA:

El día que el payaso lloró- és un film relacionat amb aquest, perquè la seva trama va d'un pallasso que per parlar malament de l'autoritat alemanya el duen a un camp de concentració. En el qual, acaba divertint als nens del camp, i el seu treball, consisteix en dur als nens tranquils fins la seva mort, les càmeres de gas.

La causa de que aquest film estigui relacionat amb "la vida es bella" és perquè parla del mateix temps de la història, durant la segona guerra mundial, i també ens ensenya que s'han de veure les coses de manera positiva, malgrat que sabem que el final no acabarà be. Possiblement és una pel·lícula un poc macabra.

El niño del pijama de rayas- aquesta pel·lícula va sobre una família, el qual el pare és un dels dirigents dels camps nazis i han de mudar-se devora d'un perquè el pare està al seu càrrec. Quan arriben a la nova casa, situada devora del camp nazi, el fill del dirigent es fa amic, en secret, d'un nen jueu. On acaba que el nen entra al camp de concentració i és mort en la càmera de gas. Podem relacionar la pel·lícula, en quant que també tracta el mateix moment històric del feixisme i segona guerra mundial, i també que uns dels protagonistes principals, són nens. De manera que, et fan veure l'argument amb una altre perspectiva, i positivament vist des dels ulls innocents d'un nen.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquest film ens ha semblat molt emotiu, sobretot perquè t'obliga a veure les desgràcies que van haver de passar durant la guerra, però no de la manera tradicional, sinó des de la perspectiva d'un nen, fent el film molt més interessant i variat.

També es pot apreciar la ironia del titul, que en realitat, té un significat molt enraonat. Podríem pensar que és una manera sarcàstica de dir que la vida, és injusta i cruel, però és al reves, ens ensenya que fins en els pitjors moments, hi ha una part positiva, que amb esforç, tot pot aconseguir-se, que no ens hem de desanimar perquè vagi malament, ens hem de pendre les coses amb filosofia, de manera que res té la suficient importància com per desanimar-nos o sofrir.

BIBLIOGRAFIA:

Hem utilitzat viquipèdia de la pel·lícula i apunts.